1. Benvinguts a l´entrevista-xat amb el Jordi Cussà, autor d´El noi de Sarajevo". Jordi, endavant amb les preguntes! Tot teu!

» Em sembla que m´he carregat la primera, sense voler. Si puc recuperar-la la respondré, perquè em feia molta gràcia.
[ja està en cua una altra vegada] Som-hi!

2. T'has hagut de "tallar", guardar-te coses per tu... detalls que eien massa mal?

» Sempre hi ha uns marges d´autocensura, i en aquest tema, on es parla del sofriment brutal de tantes persones alienes, encara més. Però tots sabem allò que, per vegonya, la veu narradora no fa explícit.

3. Qui és Boban Minic?

» Un supervivent. Va suportar el setge de Sarjevo durant tres anys, al peu del micròfon de Ràdio Sarajevo que era la seva arma per la pau i la convivència, i ara tenim l´honor de comptar-lo com a català adoptiu, a la vila preciosa de l´Escala.
Salut al Boban!

4. Hola, Jordi. Com estàs? Què ens explica ´El setge de Sarajevo´? Suposo que el títol ja és prou explícit, però pots aprofundir una mica més, siusplau?

» El títol, encara més explícit, és "El noi de Sarajevo", i la novel·la més que el setge (que també) pretén explicar l´evolució (i la destrucció) d´un adolescents a través de les rutines de la guerra.
Maleïda condemna.

5. Amb aquesta novel·la vas guanyar el premi El lector de l´Odissea ... quin premi és aquest?

» L´Odissea és una llibreria de Vilafranca del Penedès que organitza un premi de narrativa gràcies a l´ajut de l´editorial Proa, l´ajuntament de Vilafranca, i molt especialment d´un consell de LECTORS,
QUE PAGUEN per per fer de jurat i triar els manuscristes finalistes i fins i tot el guanyador. Més transparent impossible.
Un premi a imitar de totes totes.

6. Jordi ... quan et faran cas a Barcelona?

» Vues, això no ho sé.
Segur que depèn molt dels mitjans de comunicació. Tele i ràdio, sobretot.

Segur que no em refereixo pas a Regió 7, que és dels pocs que em mima.
Gràcies, doncs, a la gent de Regió 7!

7. De què et va venir començar a escriure?

» De la mateixa infantesa, si no m´enganyo.
Crec que als nou o deu anys ja em vaig enamorar d´un sonet de Garcilaso i li volia copiar la destresa.

Cert que, després, picant ferro fred, he anat entenent què significa, en el dia a dia, dedicar-se a "escriure", i que l´elecció s´ha de renovar comquidiu cada dia.
Però al capdavall, val la pena, que collons!

8. Quan escrius millor, de dia o de nit. És cert el tòpic aquests que els escriptors són gent de nit?

» Els tòpics solen tenir part de veritat i part de mentida.
Jo fa deu o quinze anys, treballava molt de nit, fins a altes hores, però ara ho faig més de dia, perquè resulta que al vespre no ho veig clar (o a vegades "massa" clar, que tampoc no és sempre bo).

Qualsevol mètode és vàlid, si funciona. I quan no funciona el mètode, sols cal percebre-ho i canviar el que calgui.

Com deia l´Einstein: "Si vols resultats diferents, planteja les preguntes de manera distinta a l´habitual." O alguna cosa així.

9. Bona tarda Jordi. Sóc un escriptor que comença i m'agradaria saber a qui em puc dirigir amb els meus textos. És difícil arribar a aconseguir que te"ls publiquin?

» Suposo que el primer és força difícil. Jo vaig tenir sort del Jaume Huch, editor del llibre "Contes d´Onada i de tornada" publicat l´any passat, va portar l´original de "Cavalls salvatges" a Columna quan l´editor era l´Àlex Sussana.
Li va agradar molt i, sense parlar de diners, vam pactar la publicació.
No cal dir que per a mi en aquell moment va ser el millor premi de tots.

10. Que en penses dels llibres electrònics? Ramon (Sant Mateu)

» M´has pillat. No en penso res perquè no sé res de res.
Però a tot ens acostumarem, si val la pena.
Quan van sortir els ordinadors, fa vint-i-dinc anys, a mi em feien por... i ara els adoro.

11. Perdona Jordi, però encara no he tingut temps de llegir el teu llibre... Él pots qualificar com un relat periodistic, o més emocional?

» Segur que no és un relat periodístic: sempre busco l´esperit dels personatges per acostar-me a l´ànima de les persones.
Ja em diràs si t´ha agradat, quan l´hagis llegit.

12. Entrar al gran cercle editorial literari català deu costar, si no ets un "mediàtic" o un súperconsagrat. És just que sigui així per a escriptors com tu? Creus que la raó és que la gent realment no llegeix, i compra el que li diuen? Espero que triomfis amb els teus llibres! Salut des de Navarcles!

» No és just, em sembla.
Però el problema, si cap n´hi ha, no són les editorials, em sembla.
Jo he publicat amb algunes de grans i poderoses i l´obra en canvi sovint no ha tingut la repercussió que mereix.
El que més m´estranya és que, amb deu anys de novel·lista a l´esquena, després d´haver publicat SET NOVEL·LES i un LLIBRE CONTES preciós, no m´han convidat mai a un programa literari.
Vull dir a TV3 o el 33 o les ràdios de màxima audiència, perquè Berga i Manresa si que em conviden... de tant en tant.

Però no em faran desdir, em sembla: paciència i perseverància.

13. Jordi Cussà, ets un escriptor excepcional i no entenc com no encapçales les llistes de vendes al costat de la Sílvia Alcàntara. "Contes d´anada i de tornada" em va trasbalsar moltíssim i segur que amb "El noi de Sarajevo" no has abaixat el llistó. La meva curiositat és d´on surt un estil tan propi i tan personal en un món de llibres prefabricats. Quins són els teus autors de referència?

» Gràcies pel qualificatiu (més val que no m´ho cregui massa).
"Contes d´Onada i de tornada" és un llibre més excepcional que l´autor, segons la meva opinió. Es van produir diversos miracles laics, entre els estrictament personals i els de l´editorial (que va fer una feina fenomenal), i l´autor es va alliberar de la trama per escriure només sobre sensacions narradores.Quasi diria que va ser una experiència irrepetible, la veritat.

Pel que fa als autors, la veritat és que són quasi tots molt vells.

Shakespeare és la influència principial, segur, però el segueixen Homer i Sòfocles de prop.
De més a prop, citaria Cortázar, Lawrrence Durrell, Margeritte Yourcenar i Mario Vargas LLosa (ni que sigui un cony de fatxa).
També hi ha autors puntuals com Luis Martín Santos, que va escriure una meravella titulada "Tiempo de silencio" que ja voldria haver firmat qualsevol dels anteriors.
OK?

14. És més adient, pel teu parer, escriure en un entorn més rural com el Berguedà? Com i quan es va bé i t'inspires?

» No cal dogmatitzar.
Un entorn rural pot ser més reclusiu, si et quedes a casa. Però sortir a veure món, mostra postals distintes i pot aportar escenaris.
La renovació, a vegades espontània i a vegades molt difícil, ve sempre de dins.

15. hi ha alguna temàtica sobre la que t'agradi escriure especialment? i algun tema que no vulguis tocar?

» M´agrada escriure sobre la contradicció i l´evolució de les persones.
M´agradaria tocar tots els temes que afecten la injustícia del planeta, començant per la Guerra i la Fam i les Malalties de la Misèria.
Però sempre des del punt de vista "piscològic", com diria Dostoievsky.

16. t´has hagut de documentar molt? Coneixies bé el tema?

» Documentar-me gaire no m´agrada gaire. I a més corres el risc de pervertir les paraules possible per culpa dels fets concrets.
M´agrada escriure concedint una màxima llibertat als personatges, perquè puguin créixer i revelar-me com són i què volen viure.
Tot i així, ara, gràcies a l´ajuda del Boiban i la seva dona, conec força de prop l´apocalipsi de Sarajevo.

Doncs moltes gràcies per la participació. Si voleu parlar-ne una mica més fent un got tranquil, us emplaço demà al matí a la plaça Sant Joan de Berga. I bon Sant Jordi a tothom!